Les eleccions del 21 de desembre, imposades sota els auspicis de l’article 155, i plantejades en clau plebiscitària, havien de mostrar que el sobiranisme no gaudia d’una majoria. L’objectiu era obtenir una victòria unionista per legitimar l’aplicació del l’article 155. Les condicions han estat veritablement excepcionals, amb la suspensió de l’autonomia catalana, els caps de llista dels principals partits independentistes a la presó o a l’exili, un allau d’imputacions i amenaces judicials, les travetes de la junta electoral, una campanya de xantatge econòmic i d’intimidació mediàtica per part dels grans capitalistes (catalans i espanyols) i dels seus mitjans, etc. Tot i la repressió i les tàctiques brutes de l’Estat, el bloc independentista ha revalidat la seva majoria en termes percentuals, amb un augment d’entorn a 100.000 vots. Deixant a banda els detalls, aquest resultat representa un cop molt dur contra el règim del 78 i contra el govern del PP.

L'Estat espanyol pretén aparèixer com el vencedor a la batalla inacabada contra l'independentisme català, però el fet més significatiu del succeït aquests dos darrers mesos ha estat el desenvolupament del major moviment de desobediència civil que hi ha hagut mai a l'Estat espanyol en 40 anys. Aquest moviment ha estat protagonitzat per milions de persones comunes i corrents, ha tingut característiques revolucionàries i ha posat en escac el règim del 78 i al seu aparell d'estat heretat del franquisme. Les lliçons a treure d'aquest conflicte, el qual està lluny d'haver conclòs, són precioses; i ajudaran a forjar la consciència revolucionària de la nova generació, a Catalunya i a tot l'Estat.

Avui entrevistem a Vidal Aragonés, regidor a l’ajuntament de Cornellà per Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, advocat laboralista vinculat a diferents sindicats de classe més combatius especialment als estibadors, professor de dret laboral a la UAB, i uns dels defensors més eloqüents de la independència des d’un punt de vista marxista.

L'empresonament sense fiança dels 8 membres del govern que han anat a declarar davant l'Audiència Nacional és un absolut escàndol i una violació greu dels drets democràtics més elementals per part del règim del 78. Recordem que estan imputats per haver tirat endavant el referèndum d'independència de l'1 d'octubre, és a dir, per l'exercici d'un dret democràtic bàsic que havia estat decidit pel Parlament de Catalunya.

Publiquem a continuació un comunicat del Corrent Marxista Internacional, de la qual forma part el nostre corrent Lluita de Classes, sobre la crisi a l'Estat espanyol. El referèndum d'independència català desafia el Règim del 1978, i s'ha trobat amb la dura repressió de l'Estat espanyol. La CMI dóna suport al dret del poble català a l'autodeterminació. Per una República socialista catalana, espurna de la revolució ibèrica.

El dia d’ahir, el 27 d’octubre, fou una jornada històrica: per primera vegada des de que Companys sortí al balcó del Palau de la Generalitat és proclamada la república catalana. És també la primera vegada, des de que els feixistes aixafaren la segona república fa gairebé 80 anys, que una part de l’Estat espanyol assumeix la república com a forma de govern, rebutjant als Borbons i al règim del 78, hereu directe del franquisme.

Aquests dies hem presenciat la repressió brutal de l’Estat espanyol contra el moviment per l’autodeterminació de Catalunya. Aquest Estat, amb el seu aparell repressiu de Guàrdies Civils, policies, oficials, jutges i fiscals, és una institució reaccionària irreformable hereva del franquisme que mai acceptarà el dret a decidir dels pobles que la conformen. El govern central ha deixat clar que faran qualsevol cosa per aturar el referèndum. Tenen el suport total del capitalisme nacional i de l’imperialisme estranger. Un cop més es demostra que l’Estat és només el puny del gran capital, que vol mantenir el mercat nacional espanyol unit i que tem el potencial revolucionari del moviment per l’autodeterminació. La negació del dret d’autodeterminació és un dels pilars del règim del 78 i el seu exercici el posa en perill, d’aquí la reacció furibunda dels últims dies.