La vaga que hem viscut des d'aquesta setmana passada ha demostrat ser un esdeveniment històric que ha transcendit l'àmbit docent, generant el furor dels estudiants, dels pares i mares i del conjunt de la classe treballadora d'aquestes illes i d'altres bandes de l'Estat, que en nombroses ocasions al llarg d'aquestes han demostrat immenses senyes de suport.

La crisi del capitalisme espanyol ha exacerbat tots els vells dimonis irresolts en segles, com la qüestió nacional; és a dir, el problema dels drets democràtics pendents de les anomenades nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia), inclòs el dret a l'autodeterminació. Això darrer implica reconèixer als pobles català, basc i gallec el dret a decidir en un referèndum democràtic si desitgen romandre dins l'Estat espanyol o declarar-se nacions independents i respectar la seva voluntat.

Els docents de les Illes Balears es troben en vaga indefinida des del dilluns dia 16 contra les retallades, en defensa de l'educació pública i contra els atacs del PP a la llengua catalana.

Publicam a continuació l'article aparegut a la revista "Lucha de Clases" nº 9 amb motiu del 14 d'abril. Enmig de la major crisi de la monarquia des de la transició, i d'un debat entre monarquia-república que apunta a un gir oportunista per part de la burgesia cap a posicions republicanes, convé que des de l'esquerra recordem què va significar la 2ª República, entendre les tensions de classe que hi havia darrere i assenyalar els errors de la direcció de l'esquerra, que varen impedir un pic rere l'altre que la classe obrera prengués el poder.

Al llarg dels darrers anys hem viscut un increment dels atacs sobre els treballadors docents. Intensificats amb la crisi, tots els governs reaccionaris, empesos per les directrius d'austeritat provinents de les patronals, la banca i la Troika (UE, BCE, FMI...), han hagut de preparar el terreny per a iniciar un atac mai vist contra l'educació pública. L'objectiu és clar, davant aquesta gran crisi, la major del capitalisme, s'han de sacrificar tots els avenços aconseguits fins ara mitjançant la lluita. Per tal d'iniciar el desmantellament, era indispensable començar per una precarització de les condicions de treball dels docents, així com forçar una campanya de desprestigi cap aquests, per tal de crear enfrontament entre sectors dels treballadors i tractar de “suavitzar” de qualque manera la resposta social.

Ens enfrontem al major atac a l’ensenyament públic des del franquisme, en tots els terrenys, començant per l'augment brutal de les taxes universitàries, pujant les notes de tall per accedir a la universitat, acomiadant professors per reduir oferta educativa i augmentar el nombre d´alumnes per aula a tots els nivells, reforma de l’ensenyament mig mitjançant la LOMQE, més coneguda com a llei WERT, que cerca privatitzar, donar una orientació classista a l’ensenyament i adaptar els continguts al servei del mercat laboral i no al servei d´una formació integral i crítica, o sigui, al servei de les necessitats socials.