Aquests dies el poble de Catalunya lliura una batalla èpica contra l'aparell repressiu de tot un Estat, armat amb el dret a decidir el seu destí davant tots els gossos i llops que udolen venjança enfront del desafiament revolucionari de no veure acceptada la seva legalitat ni les seves imposicions. Desenes de milers de persones surten a diari als carrers de tot Catalunya, veim els primers passos de l'entrada en escena de la classe obrera en els esdeveniments i també els primers elements d'organització popular amb la creació de comitès de lluita en alguns barris. Milions observen confusos i expectants a la resta de l'Estat espanyol. Els propers dies es preveuen decisius.

El govern de la Generalitat ha anunciat la convocatoria d’un referèndum pel dia 1 d'octubre del 2017 amb la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?».. Gairebé un 75% de la població de Catalunya està a favor de que es convoqui un referèndum, que per altra banda és un dret democràtic bàsic. Mentrestant el govern del PP s’hi nega en rodó i utilitza tot el pes legal de l’Estat per impedir-l’ho, mantenint-se en el mantra franquista "d'Espanya, una, gran i lliure." Davant d’aquesta situació només es pot exercir el dret d’autodeterminació trencant els estrets límits de la legalitat del règim del 78.

Sí al referèndum, no a la repressió de l'Estat espanyol

Per la classe dominant espanyola, la unitat d’Espanya és un principi sacrosant que defensen a capa i espasa per damunt de la voluntat de milions de persones, obligades a formar part d’un Estat que s’arrisca a convertir-se en una gàbia de nacions. El caràcter autoritari i opressiu del règim del 78 és veu més clarament que enlloc en aquesta qüestió, en els atacs constants a la voluntat democràtica del poble català, trepitjada i menyspreada sistemàticament pel govern central reaccionari del PP.

Des de Lluita de Classes rebutgem la condemna a Mas, Rigau i Ortega per la consulta del 9N. La burgesia espanyola i el seu règim demostren una altra vegada el seu despreci per a la democràcia i l'autodeterminació dels pobles de l'estat. Ningú pot ser jutjat per posar urnes. Ara bé, la condemna del caràcter reaccionari del règim del 78 i el rebuig d'aquesta sentencia no implica cap defensa del llegat polític dels dirigents convergents, culpables d'aplicar retallades ferotges i introduir l'austeritat a Catalunya. 

Els últims dies estem essent testimonis d’una veritable campanya de linxament mediàtic contra els companys i les companyes d’Arran. Els partits burgesos (PDeCAT a l'uníson amb el PP i Cs, per descomptat), els empresaris i els mitjans s'esquincen les vestidures per la pintada al bus turístic de Barcelona, per unes rodes punxades i per “l’atac” amb confeti contra un restaurant de luxe. Es parla d'atemptat contra la convivència, de kale borroka i fins i tot de terrorisme, i demanen a la CUP i a l'ajuntament una resposta contundent. Semblen preocupar-les molt més unes rodes punxades i una pintada que l'especulació rampant, la degradació de la ciutat i les condicions d'habitatge cada vegada més precàries de gran part de la població treballadora de Barcelona.

Qui hagi seguit atentament els judicis del Tribunal Supremo i del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya contra els càrrecs de l'anterior govern de la Generalitat, imputats per posar urnes en la consulta del 9N del 2014, haurà pogut apreciar dues veritats que emergeixen clarament: per un costat queda cada vegada més evident el caràcter reaccionari del règim del 78 - que no desaprofita cap ocasió per mostrar el seu (feble) múscul contra qualsevol clam d'autodeterminació del poble de Catalunya - i per l'altre, la més que clara falta de voluntat de la direcció convergent de l’anomenat "Procés" de trencar amb el règim.