Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

18969221588 524ec37108 zCrònica de l’acte de Pablo Iglesias a Badalona el 25 juny

Vaig anar  a l'acte de la Ruta del Canvi a Badalona el mateix dia que el Periodico va publicar el sondeig del GESOP, que atribueix a una "Catalunya en Comú" la possibilitat de disputar la victòria a en Mas, amb unes sensacions contradictòries. Per una banda el sondeig m'havia donat confiança que efectivament, com es va demostrar el 24M,  amb un discurs de classe es pot guanyar a la dreta fins i tot a Catalunya; per l'altra pensava "en un dia tan maco de començament d'estiu, un dijous a les 8, no vindrà gaire gent, anirà molt bé però no serà un acte de masses".

18969221588 524ec37108 zFoto: Antonio J. DomínguezAra, la realitat va escombrar els meus dubtes. La realitat va confirmar, un altra vegada més que el radical gir a l'esquerra del discurs polític de Podem i de Pablo Iglesias, amb un discurs "aspero y de clase", és una bomba mobilitzadora per a totes aquelles capes de les classes populars afectades per la crisi que abans no haurien participat a cap acte polític perquè sentien que ningú els representava. Ara "si que ens representen", això és la força del discurs polític de Podem, reivindicar amb claredat que la nostra classe de referència és la classe treballadora.

Unes 3500 persones van omplir l'amfiteatare del "parc del sol" al cor de Llefià, barri obrer de Badalona, la tercera ciutat de Catalanya en nombre d’habitants, on una àmplia candidatura d’unitat popular ha derrotat al racista alcalde del PP Albiol.

Pablo Iglesias va començar dient que era un orgull sentir “las clases populares catalanas rugir”. El discurs del PI es va  centrar en rebutjar que el 27S sigui plebiscit sobre la independència: “a mi no me importa el tamaño de la bandera” (en referencia a l'acte de Pedro Sanchez) “me importa el tamaño de los servicios públicos, me importa tener la mejor sanidad, la mejor educación, el mejor transporte, el mejor sistema para cuidar a los abuelos,  las mejores escuelas infantiles”. Com diu moltes vegades estimar la teva "pàtria" és estimar la escola pública, la sanitat pública i la justícia social en general. “Traidores a la patria son los que privatizan y cierran escuelas, los que utilizan lo de todos para enriquecer a sus amigos, los de las cuentas en Andorra y en Suiza”.

La pàtria ha de ser la classe social que has decidit de representar i el PI va dir: "lo importante es que clase defiendes y yo lo tengo claro: las clases populares”

Només les classes populars poden garantir el sobiranisme de veritat, sobiranisme entès com a dret a decidir sobre la teva vida, el teu futur. El Mas no pot donar lliçons sobre què vol dir ser catalans: "Eso no lo va a explicar Mas ni su burguesía de cobardes. Quienes defendieron la bandera catalana no fueron sus burgueses, que besaban el suelo que pisaban los jerarcas franquistas para mantener su dinero y privilegios, y no van ahora a defender a los que viven en Badalona o Nou Barris", va dir el Pablo deixant anar als convergents que haurien d’estar avergonyits "pels comptes a Andorra de la família Pujol". Aquesta és la estratègia correcta per a guanyar a CDC i la seva "llista del president": rebutjar del tot idea que l'eix principal sigui entre Barcelona i Madrid i afirmar que l'eix clau és entre burgesia i classe treballadora, entre els de baix i els de dalt.

El Pablo Iglesias va defensar molt bé el dret a l'autodeterminació també dient que no venia a "Catalunya como hacen otros para insultar a los catalanes para ganar votos en Madrid", que les classes populars son les úniques que poden garantir i defensar els drets democràtics, que Catalunya és una nació i que els catalans son els que han de decidir quina relació volen tenir amb l'estat.

Un altre aspecte molt important en defensa del dret a decidir va ser la critica al PSOE:  " "Nosotros somos soberanistas sin necesidad de envolvernos en una bandera. ¡No te acordaste del patriotismo cuando reformaste el artículo 135 de la Constitución!. O cuando gente como Felipe se pone a sueldo de las  eléctricas. Votar socialista es votar morado: la mano tendida para todos los socialistas que se quieran apuntar. Bienvenidos a casa". Un clar contingut de classe és la estratègia correcta per conquistar les capes de la classe treballadora desencantades de les polítiques del PSOE i de la ineptitud de IU.

També és necessari, fer unes critiques i esmenes al discurs del PI. Si la majoria del seu discurs va ser molt bó, hi va haver una part on va explicar una idea en la que no hi estem d’acord. Estem d'acord amb Pablo Iglesias en les seves critiques a l'aparell ranci de IU, a uns buròcrates descarats, dinosaures  de la vella política que s'omplen la boca d'eslogans i paraules d'esquerres i a l'hora crucial no defensen el que haurien de defensar. Estem d'acord que hem de trencar amb aquesta esquerra pessimista i intel·lectual que pensa que les classes populars son tontes per natura i que és feliç de treure un 5%. Estem d'acord que hem d’estar un pas endavant de les masses i no 5000 passos.

Estem d'acord que els símbols no valen per res si no s'omplen de contingut. Va ser genial quan el PI va dir: "dejad de utilizar los viejos revolucionarios como santos, dejad de ponerlos como si fueran un poster, !leed sus libros!”. Aquesta é la via, tornar a omplir aquests símbols amb la seva tradició de veritat, amb els seu continguts aplicats a la realitat d'avui en dia.

Ara, en la seva legítima crítica a IU va caure en el mateix intel·lectualisme que ell critica, atribuïnt tota la culpa del fracàs d’IU a aquells símbols que la propia IU no va saber defensar i actualitzar. Els exemples concrets son sempre els més forts i quin exemple més concret que el de SYRIZA per a demostrar que la paraula "esquerres" no és la que no ens permet de guanyar. En Grec el nom de SYRIA és un acrònim de "Coalició d'Esquerres Radical" i tot i així va tenir una "vocació guanaydora". La gent senzilla sap que som d'esquerres, la gent senzilla vol claredat de programa i no li importa aquesta disputa de catedràtics.

Ara bé, aquesta obsessió amb la paraula “esquerra” no va impedir que el contingut del discurs de Pablo fos molt radical i amb una estratègia totalment correcta per a poder desbancar la dreta nacionalista.

Vull acabar aquesta crònica amb el principi del discurs del PI, quan va dir que li agrada molt venir a Catalunya perquè li "encanta veure que estan preocupats els que porten anys robant a les classes populars catalanes". Això és cert, a vegades l'enemic és el primer que identifica el seu rival i el Mas va ser el primer que va declarar que els de "Sí Se Puede" son el seu principal problema. Gràcies senyor Mas per arribar més lluny que alguns buròcrates sectaris del nostre bàndol. Gràcies per entendre que  l'eix del "Sí Se Puede" es capaç d’impedir la victòria de la burgesia nacionalista catalana. Endavant amb la tasca d'elaborar el programa des de abaix i la campanya electoral. No tenim el temps a favor nostre pero sí que tenim les idees i la historia de la nostra part. Si que es pot! Podem!

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí