Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Barcelona en Comú ha sapigut tornar la Il·lusió de fer política a veterans dels moviments socials i veïnals, i ha donat una eina de mobilització per aquella gent que mai havia participat activament en la vida política.

Ahir al matí ens vam despertar amb una mica d'aprensió per les previsió del temps.

A la ciutat assolellada, el dia de l'acte central de tancamentt de la campanya de Barcelona en Comú, uns núvols negres amenaçaven l'èxit de l'esdeveniment. Era quasi una metàfora del poder financer, industrial i polític d'aquesta ciutat, que sota cap concepte vol que se li prengui l'administració de l'Ajuntament, juntament amb els seus negocis i beneficis.

Mentre els companys, que anaven arribant de tots els barri de la ciutat, muntaven l'enscenari, les carpes i tot allò necessari per l'acte, es podien veure les mirades dirigint-se del cel a les aplicacions del mòbil que indicaven la previsió del temps, amb l'esperança de que no plogués.

Finalment no va ploure. El temps es va aguantar fins al final de l’acte. Però, efectivament, el temps no ajudava. S'ha de sumar també la mala sort de coincidir amb "un dia sin música", la vaga dels musics i dels locals de musica en directe que vam decidir recolzar, mal promocionada pels seus impulsors i que ens va deixar sense musica.

Tot i així, l’acte va ser un èxit increïble. Unes 4.000 persones van omplir el cercle central de Plaça Catalunya, i encara que podem pensar que amb bon temps hauríem aconseguit omplir més la plaça, hem de reflexionar bé sobre quin tipus de persones van venir. Aquestes 4.000 persones eren i són persones que estan profundament implicades amb Barcelona en Comú, símbol indiscutible d'una victòria ja aconseguida, com per exemple els valents treballadors de Movistar, que amb la seva lluita són un exemple per a tota la classe treballadora.

Barcelona en Comú ha sapigut tornar la Il·lusió de fer política a veterans dels moviments socials i veïnals, i ha donat una eina de mobilització per aquella gent que mai havia participat activament en la vida política.

La Ada va començar a parlar sobre les 19:30 i, ahir, en el seu to de veu es podia percebre que estava molt emocionada, que gairebé plorava per dins. Aquesta emoció és l’emoció de qui no és un polític de professió, és l’emoció del militant que veu un munt de gent treballadora treballant com un sol home per a un repte que semblava impossible i que ara està a l'abast de les nostres mans.

Tothom va escoltar el discurs de l’Ada amb molta atenció, però també tendresa, posant un punt i final al seu discurs amb les intervenció i aplaudiments que deien, ben fort: "Sí Se Puede" i "Ada Alcaldessa".

Va ser un èxit que ens va recordar que la campanya no està feta principalment de gran festes centrals sinó d’ actes de barri i sobretot pels milers de persones que s'han compromès en aquest projecte. Milers de persones invisibles que s'estan deixant la pell cada dia per mobilitzar les masses urbanes i per demostrar a tot l'estat que amb la "Unitat Popular" sí que es pot derrotar a la dreta, sí que es pot fer d’una militant la primera Alcaldessa de Barcelona, sí que es pot preparar el rescat de la gent treballadora -esgotada per les polítiques del capital i dels seus representants-, sí que es pot fer de Barcelona la capital del canvi de tot el Mediterrani i Europa.

Fins i tot si es guanya l'alcaldia, s'hauran de superar moltes traves post-electorals i sobretot, com va dir correctament Jaume Asens, la oposició ferotge de "les 400 famílies que manen però no es presenten a les eleccions". 

Ara, pero, la nostra atenció està concentrada als actes de tancament dels barris que es faran demà, i sobretot a l'acte de Nou Barris, un barri obrer que marcarà la diferència aquest 24M. A les últimes eleccions, Nou Barris va ser un dels barris on es va enregistrar l’abstenció més alta, pel desencant total envers els partits tradicionals. Si Nou Barris s'aixeca, la victòria és possible. Si Nou Barris va a votar en massa, es despertarà la Barcelona obrera, aquella de la Canadenca, aquella de les lluites de la transició i aquella de les vagues contra les retallades. Si barris com Nou Barris s'aixequen, doncs, que la propera Alcaldessa de Barcelona sigui Ada Colau és possible.

Leer el artículo en castellano: Barcelona en Comú: ¡Movilicemos los barrios obreros para ganar!

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí