El Corrent Marxista Internacional a l'Estat espanyol rebutja la implicació espanyola a la guerra d'Ucraïna. Rebutgem en particular l'enviament d'armes al govern ucraïnès i altres mesures anunciades pel president del govern, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats el 2 de març passat, amb el suport entusiasta de la dreta i de la ultradreta, així com de esquerra pagada del règim.
Imatge: concentració contra la guerra a Barcelona, 2 de març. Fotomovimiento
Segons fonts del Ministeri de Defensa espanyol s'enviaran desenes de tones d'armament i munició, consistent en 1.370 llançagranades antitanc, 700.000 cartutxos i milers de metralladores. Les mateixes fonts no descarten enviaments de material de guerra addicionals. Això se suma a les actuals forces espanyoles desplegades a la zona, consistents en 800 efectius, entre soldats i oficials, quatre avions de combat, tres vaixells de guerra al mar Negre, i 80 blindats a Letònia.
Aquest enviament d'armament, a més del que estan enviant directament la resta de països europeus, se suma a l'enviament de la mateixa Unió Europea com a institució, a través de l'anomenat “Fons Europeu de Suport a la Pau” –un eufemisme orwellià molt apropiat– que implicarà per si sola una despesa de 500 milions d'euros.
Deixant clar el nostre rebuig a la invasió militar russa d'Ucraïna, que està tenint conseqüències nefastes per als treballadors ucraïnesos i russos, ens neguem a concedir cap credencial democràtica ni progressista al reaccionari règim semidictatorial ucraïnès, un règim que oprimeix la població russoparlant ucraïnesa, ha glorificat els col·laboracionistes ucraïnesos amb l'Alemanya nazi, que ha donat cabuda a grups paramilitars feixistes a l'aparell de l'Estat i que s'ha convertit en una agència de l'imperialisme occidental. Aquest govern ha estat empès a aquest conflicte pels interessos imperialistes dels EUA, en la pugna amb Rússia per l'expansió de l'OTAN als antics països estalinistes de l'Est d'Europa, i després dels quals també ha arrossegat la Unió Europea capitalista.
Tot aquest ajut armamentístic no canviarà substancialment la correlació de forces militars sobre el terreny, aclaparadorament a favor de Rússia, simplement servirà per prolongar un conflicte sagnant que es traduirà en una major destrucció i en la pèrdua innecessària de milers de vides més en aquesta guerra reaccionària.
La classe obrera pagarà aquesta guerra
Però la classe obrera ucraïnesa i russa no seran les úniques víctimes d'aquest escenari. Per contra, tota la classe obrera espanyola i europea pagarà un preu molt dur amb aquesta guerra: econòmic, social i en drets democràtics.
Els treballadors costejaran de la seva butxaca, a través dels diners públics, la destrucció i la mort a què ens han portat les rivalitats interimperialistes dels EUA i Rússia. Uns diners que s'haurien de destinar a la despesa social, a la sanitat, l'educació, a millorar les nostres infraestructures. Aquest conflicte ja ha disparat els preus del gas i del petroli als nivells més grans en dècades, i està agreujant la crisi de les cadenes de subministrament, amb les seves conseqüències en pujades addicionals dels preus i paralització de sectors de l'economia. Les sancions econòmiques entre un bloc i un altre empitjoraran la situació. Com va afirmar Lenin al seu dia, la guerra és terrible en termes de costos, destrucció, centenars de milers de refugiats i pèrdues de vida, però també és terriblement beneficiosa per a les empreses armamentístiques, petroleres, elèctriques i de consum bàsic que estan omplint les arques amb les conseqüències d'aquest conflicte i l'alça dels preus, a costa de la degradació de les condicions de vida de les famílies obreres.
Davant de l'escalada de guerra i de barbàrie per interessos imperialistes bruts oposem la lluita revolucionària de classes a Ucraïna, Rússia i Europa contra l'opressió imperialista, l'opressió nacional i l'opressió capitalista. En una flagrant violació de la llibertat d'informació i de premsa, s'ha prohibit l'emissió a Europa dels canals de TV russos Russia Today (RT) i Sputnik. A la República Txeca, país de la “democràtica” Unió Europea, la Fiscalia amenaça amb 3 anys de presó a qui es pronunciï públicament a favor de Rússia en aquesta guerra. La Universitat milanesa de La Bicocca, a Itàlia, va prohibir una conferència del director teatral Paolo Nori sobre l'obra literària de l'escriptor rus Dostoievski, un autor del segle XIX! Només el clam de les protestes ha fet recular el rectorat d'aquesta universitat. A Espanya, la Filmoteca d'Andalusia ha cancel·lat la projecció de la pel·lícula de ciència-ficció soviètica del 1972, Solaris, del director Andrei Tarkovski adduint “prudència per la delicada situació mundial”. El passat divendres 25 de febrer a la concentració de protesta contra la guerra a Sevilla, la policia nacional va treure de la manifestació i va identificar una vintena de persones per portar banderes comunistes i una pancarta que contenia el lema “No a l'OTAN”.
Veiem així com el militarisme i l'atac als drets democràtics són la mateixa resposta de tots dos bàndols en conflicte.
Davant de l'escalada de guerra i de barbàrie per interessos imperialistes bruts oposem la lluita revolucionària de classes a Ucraïna, Rússia i Europa contra l'opressió imperialista, l'opressió nacional i l'opressió capitalista.
Fallida de l'esquerra parlamentària…
La posició de la dreta i de la ultradreta ha estat la que es podia esperar, alineada amb els interessos imperialistes occidentals. PP, Ciutadans i Vox atenen la veu dels seus amos a Whashington i Brussel·les, i els últims es donen la mà amb els seus companys feixistes i nazis a Ucraïna.
L'esquerra domesticada del règim ha jugat el paper més perniciós en això, en utilitzar la seva posició per confondre la classe treballadora i col·locar-se al paper de vagó de cua dels interessos de l'imperialisme occidental.
Tot l'aparell del PSOE, la biga mestra que sosté a l'actual conjuntura tot l'edifici del Règim del 78, des de la monarquia podrida als privilegis de l'Església, fins als interessos empresarials principals de l'oligarquia de grans empresaris i banquers, s'ha posicionat incondicionalment amb els seus amos. És particularment vergonyós que Sánchez cedís a la pressió de la dreta, com ell mateix va reconèixer, per acceptar l'enviament directe d'armes a Ucraïna. Això no ens estranya, la política exterior és una continuació de la política interior. Els mateixos que són sensibles a les pressions de la patronal per trair la seva promesa als treballadors i mantenir gairebé intacta la reforma laboral del PP han de ser sensibles a les pressions imperialistes a l'exterior.
Un paper particularment escandalós l'ha jugat la ministra de treball, Yolanda Díaz, màxima dirigent d'Unidas Podemos, que ha donat suport servilment a la decisió de Sánchez. Això la desacredita completament com a aspirant a liderar una alternativa a l'esquerra del PSOE, del qual cada cop es distingeix menys. El mateix paper servil l'ha tingut En Comú Podem, la pota catalana d'Unidas Podemos, que a través del seu portaveu Jaume Asens va mostrar igualment el suport a l'enviament d'armament.
Alberto Garzón, dirigent d'Esquerra Unida, com és usual, ha donat la callada per resposta, amagant-se en els moments decisius.
Un paper igualment lamentable els han jugat Més País i els seus aliats de Compromís al País Valencià. Baldoví, el portaveu parlamentari d'aquest últim, va declarar al Congrés que tenia “moltíssims dubtes”, però que “el crit de 'No a la guerra' "no dissuadirà el monstre i no ajudarà Ucraïna", donant així un suport tàcit vergonyós a l'enviament d'armes a Ucraïna. Íñigo Errejón va tenir igualment una actitud pusil·lànime. Va insinuar un rebuig, advertint del perill de "no acabar en una guerra major" i de caure en "les espirals militaristes", però sense atrevir-se a condemnar explícitament l'enviament d'armes.
Només van salvar parcialment l'honor de l'esquerra els representants de Podemos, ERC, CUP, EH Bildu, i BNG, que van rebutjar obertament l'enviament d'armes, i Rufíán d'ERC és el més emfàtic amb el seu rebuig a l'OTAN, com també van fer EH Bildu i la CUP. En qualsevol cas, tampoc no van oferir cap alternativa, excepte queixes morals i apel·lacions a les “vies diplomàtiques”, la “cooperació” i el “diàleg”. ERC i Podemos han condemnat la invasió russa però han evitat assenyalar la responsabilitat dels EUA i l'OTAN en el conflicte, mentre donen suport a les sancions econòmiques contra Rússia, i mantenen silenci davant la prohibició dels canals russos de RT i Sputnik a tot Europa. La mateixa posició moralista d'apel·lació a les “vies diplomàtiques” l'ha pres l'organització Anticapitalistes, a través del seu portaveu al Parlament Europeu, Miguel Urbán. Tota aquesta gent no pot veure més enllà de l'actual geopolítica imperialista, quan ha estat el fracàs i la impossibilitat d'arribar a un acord “a través de vies diplomàtiques” allò que ha conduït a la guerra, que és la manera normal amb què s'arreglen els assumptes importants sota el capitalisme quan els lladres no es posen d'acord en el repartiment del botí.
Cap dels camps no té interès a resoldre el conflicte “per vies diplomàtiques” sinó a imposar el seu criteri sobre la base de míssils, destrucció i mort per expandir les zones d'influència a l'est d'Europa.
… i del periodisme “progre”
Un paper particularment vergonyós l'hem d'atribuir als periodistes i tertulians “d'esquerra” Antonio Maestre i Daniel Bernabé, dos “obreristes” de saló que durant tot l'any es permeten aparèixer molt a l'esquerra –no en va, el públic esquerrà els proveeix d'un mercat molt lucratiu per a la venda dels seus llibres, articles d'opinió i tertúlies audiovisuals– però que en els assumptes decisius per a la burgesia, aquells en què es ventilen les seves carreres, prestigi i ingressos si surten del test, s'alineen sense dir ni piu amb l'enemic de classe. Tal ha estat el cas en el passat en relació amb el conflicte català, ho va ser també en el seu suport a la reforma laboral del govern -malgrat la resistència inicial de Maestre- i ho ha estat recolzant ara l'enviament d'armes a Ucraïna posicionant-se en els fets al camp de l'imperialisme dels EUA i l'OTAN. No per casualitat, Maestre i Bernabé són els defensors més addictes de Yolanda Díaz, i el primer ha demanat públicament la dissolució de Podemos.
Per una alternativa socialista i revolucionària
Només una sortida socialista i fraternal entre els treballadors d'Ucraïna i Rússia pot conduir a una resolució justa i duradora al conflicte. La classe obrera russa ha de passar comptes amb el sàtrapa del Kremlin i la corrupta classe capitalista russa. Als treballadors d'Europa cal la responsabilitat de lluitar contra el nostre enemic a casa, les nostres burgesies locals i l'imperialisme occidental. La classe obrera ucraïnesa ha d'aixecar-se contra el seu govern, crear els seus propis organismes de poder obrer, enderrocar les institucions corruptes, deposar els oficials reaccionaris, prendre el control de les armes i de les grans empreses i fer-se propietària del país, desmantellar els grups paramilitars nazis i adoptar una posició internacionalista, cosa que inclou garantir plens drets democràtics i lingüístics per a la població russoparlant d'Ucraïna i del Donbàs. Només així estarà en condicions de convertir la guerra de resistència en una guerra revolucionària contra l'imperialisme rus, confraternitzant amb els soldats russos enviats al capdavant i fent una crida a la classe obrera russa perquè s'aixequi també contra els seus opressors a l'altra banda de la frontera. En aquestes condicions, l'ofensiva russa col·lapsaria ràpidament i tots dos camps imperialistes serien derrotats.
Poc ens importa que els cínics i desmoralitzats ens retreuen que la nostra alternativa és poc “pràctica” o “irrealitzable”. Les seves propostes “pràctiques” es concreten en guerra, mort i destrucció o en utòpiques “vies diplomàtiques”.
El capitalisme ha demostrat una vegada i una altra la seva fallida. La seva continuïtat significa crisi econòmica i mediambiental, pandèmies incontrolables, guerres i patiment infinit per a centenars de milions a tot el món.
Que prop d'un 40% de la població espanyola, com han mostrat les enquestes, aclaparadorament famílies obreres i joves, es mostrin ja avui en contra de la implicació espanyola en aquesta guerra, malgrat el monopoli polític i mediàtic ensordidor a favor seu i la histèria informativa, és un principi enormement esperançador per a la posada en peus d'un moviment de milions contra la guerra imperialista i per una pau justa i duradora, sense opressions ni interessos capitalistes pel mig, que obligui el govern de Sánchez a fer marxa enrere en els seus plans i que sigui una inspiració per a la seva extensió per tota Europa i més enllà.
No a la implicació espanyola en aquest conflicte!
No a la guerra!
No a l'imperialisme!
No a l'OTAN!
Per una alternativa socialista i revolucionària a Ucraïna, Rússia i tot Europa!
Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]
Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace
Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí