Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Per guanyar cal recuperar l'entusiasme de Barcelona en Comú

El 28 d'agost passat a Barcelona, en un dia assolellat, s'ha celebrat la presentació oficial del Programa de Catalunya Sí Que Es Pot davant de la premsa i la ciutadania.

El més positiu d'aquesta presentació ha sigut la mateixa intervenció del cap de llista Rabell, que ha mostrat claredat i capacitat de projecció de les idees com mai fins ara. S'ha dit, molt correctament que els 100 punts del programa tenen com a objectiu principal donar veu a la gent treballadora, la classe social que està pagant una crisi que no ha generat, mentre els responsables segueixen fent milions a cabassos. Els responsables de la crisi, Mas i Pujols, que han fet negocis per anys privatitzant la Sanitat Catalana, l'escola catalana i qualsevol tipus de servei bàsic, ara s'emboliquen amb una bandera i s'omplen la boca de paraules hipòcrites, dient que volen defensar els drets bàsics de la ciutadania. Aquesta gent que parla de la lluita contra la corrupció és la mateixa que té la seva seu embargada per la investigació sobre la corrupció del cas del Palau de la Música.

L'objectiu polític de Catalunya Sí que es Pot és treure la màscara a Junts pel Sí, mostrant a la ciutadania que és només un intent de disfressar la continuïtat amb els governs de CDC, els governs de les elits catalanes, que han votat la reforma laboral del PP, la reforma Wert, el TTIP i moltes coses més. L'objectiu és contraposar a aquest model de país de la burgesia catalana, un model de Catalunya de les classes populars, l'únic que pot satisfer les necessitats socials i democràtiques del poble català. Hi ha gent que s'embolica en una bandera per enganyar la ciutadania, en un intent revisionista de fer-nos oblidar les retallades, repressió i corrupció del govern d’Artur Mas i del seu partit, CDC.

El programa de Catalunya Sí que es Pot es basa en un pla urgent de rescat ciutadà de 100 mesures a aplicar en els primers 100 dies de govern. Aquest pla inclou mesures per revertir la privatització dels serveis públics, garantir el dret a l’alimentació, l'habitatge, l’accés als subministraments bàsics, l’educació, etc. Totes aquestes mesures són la base d’un programa que pot entusiasmar al poble treballador, perquè capgiren la lògica capitalista dominant, posant els interessos de la majoria per sobre del benefici privat de les empreses. Ara bé, cal afegir, tal com l’experiència de Grècia ha demostrat, és molt difícil, per no dir impossible, aplicar un programa d’aquestes característiques dintre dels límits del sistema capitalista. En aquest punt el programa es queda curt (parla d’una impossible democratització de la Unió Europea, i d’un “nou model productiu” que no és carn ni peix). Cal donar suport amb força a les mesures urgents que es proposen, però també cal advertir que aplicar-les requerirà un enfrontament frontal amb els propietaris dels mitjans de producció, els empresaris i banquers, de Catalunya, de l’Estat i d’Europa.

Cal també fer una valoració crítica de l’acte de presentació i la seva capacitat de convocatòria. És necessària una premissa: la campanya electoral encara no ha començat i aquesta és gairebé l'última setmana de vacances, 2 ingredients que no ajuden perquè un acte de qualsevol mena tingui èxit. Amb això aclarit, també hem de dir amb molta honestedat que aquest acte no s'ha caracteritzat per una bona participació ni pel seu entusiasme. És difícil, si no impossible, evitar de fer una comparació amb els actes de precampanya de Barcelona en Comú, que han vist sempre la participació de masses de persones "senzilles" disposades a implicar-se en un projecte de canvi, que sentien i encara senten "seu". La qüestió central és que es pot tenir el millor programa del món, però si aquest no és sentit com seu per part de la majoria social, per part de la gent treballadora i si no està connectat amb una perspectiva de mobilització a peu de carrer i en tots els llocs de treball, es podrà canviar poc o res. El mateix Lluís Rabell ha destacat avui, molt correctament, la necessitat de la mobilització "de la Catalunya de les classes populars" en conjunt amb les classes populars de tot l'estat espanyol, com l'única via per poder canviar-ho tot.

Pensem que per convertir aquest projecte en una realitat, hem de deixar-nos la pell per recrear l'ambient que va impulsar Barcelona en Comú. És absolutament necessari projectar aquest entusiasme, aquestes ganes de canvi i aquesta confiança que si lluitem junts "Sí, se puede" a tot Catalunya. Això passa per "apoderar la gent comuna", com diu sempre la nostra alcaldessa Ada Colau, i no per una direcció verticalista, de dalt a baix. Les masses s'impliquen en els fets polítics quan senten que hi ha un canal a través del qual poden fer sentir la seva veu. Sabem molt bé que no hi ha gaire temps, però això no és cap excusa. Vam dir que Barcelona en Comú va guanyar perquè va saber mobilitzar els barris obrers de Barcelona. Nou barris, Poble Sec, Sant Andreu, Horta, Guinardó i molts més van demostrar clarament quina és la força de les classes populars catalanes. Si sabem reproduir això, si sabem mobilitzar els barris obrers de Barcelona, del cinturó industrial i de tot Catalunya, la burgesia catalana sentirà el "rugit" de les classes populars catalanes i la victòria serà a les nostres mans. Els marxistes hem de participar i fer tot el que sigui possible perquè això passi.

Aquí podeu llegir tot el programa de Catalunya Sí Que es Pot: http://catalunyasiqueespot.cat/programa-electoral/

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí