Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Jaume Collboni Ada Colau presenten 1576052541 28950726 1232x821El divendres 13M la alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar davant dels mitjans de comunicació l’existència d'un preacord amb el PSC de Barcelona que comportaria l'entrada dels regidors socialistes al govern de la ciutat i particularment de Jaume Collboni, a qui correspondria la segona tinença d'alcalde. La probable entrada del PSC al govern de Barcelona en Comú ha generat un fort debat polític, dins i fora de les files de la confluència de govern, sobre les possibles implicacions del pacte. 

El PSC i la història de Barcelona

Jaume Collboni Ada Colau presenten 1576052541 28950726 1232x821Jaume Collboni (PSC) y Ada ColauAbans de considerar els punts de vista principals sobre el pacte cal recordar un fet objectiu: el PSC és el partit que ha governat Barcelona, bé o malament, durant 32 anys de manera ininterrompuda, des de la “transició” fins la victòria de CiU el 2011. Ningú pot negar les millores socials introduïdes pels primers governs socialistes, fruit de les lluites de la transició, però tampoc es pot negar que el PSC és el responsable de la coneguda "marca Barcelona" que va introduir un model de ciutat centrat en el negoci, amb la projecció d'una ciutat "business friendly" contraposat a la "Barcelona obrera i solidària" de les lluites de l'antifranquisme i de la transició. A més durant les seves tres dècades al govern, va consolidar posicions privilegiades en les empreses publiques (TMB per citar la més gran) de tota l'àrea metropolitana de Barcelona que comporten un teixit clientelar que perdura fins al dia d'avui. Son molts els "dinosaures" socialistes instal·lats en els consells directius de moltes empreses públiques, que cobren sous tant alts que fins ara s'han resistit a que fossin publicats. També va ser el PSC qui ha viscut en connivència amb Agbar i qui va facilitar que la gestió de l’aigua a l’àrea metropolitana sigui un negoci per a la multinacional francesa Suez.

La postura de la direcció de BeC

Prenem en consideració ara la postura de la direcció de BeC que ens va exposar al plenari del dia 11M i que va explicar als mitjans a la citada roda de premsa del dia 13M.
Des del primer minut després de la victoria electoral, la companya Ada Colau va declarar que les eleccions del 24 de maig s’havien caracteritzat per dos elements fonamentals: 1) Una victòria històrica de les forces del canvi gràcies a la mobilització massiva de BeC i dels barris obrers de la ciutat, però també, 2) una victòria ajustada amb el consistori més plural de la història d'aquesta ciutat que donava un mandat de "canvi però també de diàleg" entre les forces d'esquerres. De seguida el govern va fer una crida a la CUP, ERC i el PSC per formar un "front ampli d'esquerres" per governar la ciutat. La CUP va descartar rotundament qualsevol participació al govern. El PSC volia entrar al govern des del primer dia, però BeC els va comunicar que la seva entrada estava supeditada a l'entrada d’ERC que, de moment, deia que no hi estava interessada perquè pensava en les autonòmiques i les generals.

Els últims mesos, després de gairebé un any, BeC ha reforçat la seva crida amb els següents arguments: 1. s'ha visualitzat en totes les votacions centrals, com les ordenances fiscals o la ampliació pressupostaria, un clar front d'esquerres al consistori que s'hauria de traduir en la composició del govern amb l'entrada del soci preferent, ERC i del menys estimat PSC. 2. Tot i haver demostrat que es pot governar bé i engegar mesures importants només amb 11 regidors, és necessari ampliar el govern perquè els regidors s'alliberin dels desbordants deures de gestió per poder concentrar-se en aplicar les mesures de canvi. L’alcaldessa ha declarat a la seva pàgina de Facebook: "Pasqual Maragall va dir que amb menys de 17 regidors era impossible governar Barcelona. En un any, amb només 11, ens n'hem sortit prou bé, però és insostenible a la llarga. La minoria al consistori no pot ser un límit que ens impedeixi complir el programa amb el qual vam guanyar les eleccions. Tenim una responsabilitat que no podem defugir ni com a govern ni com a organització."

La CUP segueix amb la seva negativa i ERC va fer una proposta delirant a BeC: un govern BeC+ERC+CUP amb el recolzament extern del grup de CiU?! És a dir, supeditar el model de ciutat a l'agenda catalana d’ERC, en alguna manera convertint el govern de BCN en un subrogat de JxS. És bastant ridícul que ERC motivi la seva negativa a entrar al govern amb l’excusa de la presencia del PSC, amb qui va governar per molts anys i amb qui encara governa a l'àrea metropolitana. És encara més patètic si pensem que governen Catalunya amb CDC una força burgesa políticament molt a la dreta del PSC.

En fi, donada la invitació i la negativa, i donat que es defensa l’oportunitat d'ampliar el govern, s'accepta l'ingrés de l’única força que respon a la invitació, el PSC. A l’argument que aquesta és una reedició del tripartit, la direcció de BeC respon que no és així perquè ara la força "major" i hegemònica és una força a l'esquerra del PSC. Així, la direcció de BeC sosté que és un pacte fet des d'una posició de força i que per tant, serà fàcil controlar que el PSC no ens faci desviar del nostre model alternatiu de ciutat.

En les paraules de la companya Ada Colau "és una oportunitat per eixamplar l’esquerra arrossegant el PSC cap a polítiques més valentes i transformadores, i cap a maneres de fer més ètiques i transparents. Si volem que el canvi s’estabilitzi i s’estengui, no només hem de guanyar eleccions sinó conquerir majories. Això vol dir seduir i convèncer a qui és diferent. Fem aquesta proposta conscients de la diferència, sense oblidar el passat, però sense por a assumir les contradiccions que comporta la responsabilitat de govern. I segurs que el lideratge el tenim nosaltres".

La nostra crítica del pacte

Ara bé, sense saltar a conclusions exagerades, cal preguntar-se algunes qüestions cabdals: estem segurs que el pacte es fa des de una posició de força? Estem segurs que no tindrà implicacions en les nostres polítiques? Quines son les condicions perquè qualsevol pacte amb una força socialdemòcrata pugui tenir efectes estratègics positius per a una força transformadora com la nostra? Estem segurs que els alts càrrecs nomenats pel PSC no estaran esquitxats per la corrupció? És cert que tenim més regidors municipals, però l’aparell PSC té dècades d’experiència en les maniobres de gestionar l’entramat del poder municipal i relacions molt properes amb els càrrecs i responsables de l’aplicació de les polítiques.

És molt important fer una crítica positiva als companys del nostre govern. Fa temps que és evident que el govern de la ciutat ha concentrat la seva acció política a dins de les cuatre parets del consistori, jugant-s’ho tot al diàleg institucional i les maniobres que se’n deriven. Des del principi vam avisar del perill de tancar-se dins del ajuntament i de la necessitat de utilitzar l'altaveu del govern per mobilitzar les classes populars de Barcelona com a única manera de enfortir relacions de forces favorables per aprovar i posar en pràctica les nostres mesures rupturistes. Lamentablement no va ser així, ni amb els pressupostos, ni amb la resta de mesures. Pensem que el pacte amb el PSC allunya una mica més aquesta possibilitat.

Les bases de BeC hem lamentat varies vegades la falta de comunicació per part del govern, i com ens assabentàvem de temes importants per la premsa i quan la truita ja estava ben cuita. La Coordinadora moltes vegades ha justificat el secretisme per por a les filtracions a la premsa. La realitat ha demostrat que les filtracions passen igualment i que la única manera de contrarrestar-les és precisament amb transparència i diàleg directe amb les pròpies bases, com diu la mateixa Ada "empoderant" la gent comuna de BeC.

Contràriament, el tancament i el secretisme van generar una sensació de distancia entre les bases i la direcció de Bec, incloent el grup municipal. Ens sembla bastant obvi que aquesta dinàmica no ens reforça. Ben al contrari, accentua la nostra feblesa, quan en realitat "tenim més poder del que ens han fet creure". És doncs des d'aquesta posició que volem tancar un pacte amb el PSC, donant la segona tinença d'alcalde a Jaume Collboni amb la responsabilitat d'àrees com Comerç, Cultura, Empresa, Serveis Municipals, relacions amb l'Estat i la Generalitat etc. és a dir unes de les àrees més importants de la ciutat?

Preocupa particularment, per tot el que hem dit abans, que el PSC torni a tenir les mans en les empreses públiques que ha contribuït a empitjorar en els seus anys de govern. Ens hem de preguntar fredament: Quin efecte tindrà en el conflicte entre els treballadors de TMB i la empresa pública?

Ja vam declarar al principi d'aquest conflicte que ens semblava que el govern confiava massa en els directius de TMB que sembla bastant clar que no volen, per raons polítiques antagòniques al nostre govern,  que s'arribi  a un acord que hauria de ser fàcilment solucionable. No volem tornar a recordar en detalls les declaracions infaustes que es van fer i els errors poc dignes de qui aspira a ser la força hegemònica del moviment del treballadors barcelonins, però ens sembla oportú avisar que el pacte pot tenir un efecte de accentuar els aspectes negatius d'aquesta qüestió, és a dir, allunyar-nos de les necessitats dels treballadors i lligar-nos massa als interessos del directius.

La tasca central de BeC: reactivar la mobilització al carrer

Tot i les crítiques, celebrem que el govern desitgi que el pacte no toqui la línia vermella del programa i del nostre model alternatiu de ciutat. Les bones intencions però, per si soles, no són suficients, s'han d’acompanyar d'una estratègia efectiva i guanyadora. Nosaltres estem d'acord amb la necessitat d’enfortir el govern i amb la crida a la unitat popular de les esquerres, però pensem que la qüestió més important és quina estratègia tenim per assolir aquest objectiu. Ho hem dit moltes vegades i mai ens cansarem de repetir-ho: hem guanyat la ciutat no per gestionar la misèria del sistema en crisi sinó per desafiar els límits de la gestió i aprofitar de la posició privilegiada del govern per mobilitzar i transformar la ciutat. El tema central és: pacte o no pacte, s'ha de reactivar la nostra capacitat de mobilització.

Això és cert a Barcelona i també de cara a les eleccions generals. El pacte PODEMOS-IU [Unidos PODEMOS] és una gran noticia. Potser caldria veure si el PSOE es decanta cap a la gran coalició, quin capacitat de mobilització tindrem si a l’estat pacten amb el PP i a Barcelona amb nosaltres. A la política els temps són importants i avui aquest pacte no ajuda al canvi pel que BeC es va crear.

El PSC, ERC i la CUP ens van votar la investidura exactament perquè van veure la nostra mobilització a la campanya i la plaça Sant Jaume plena a rebentar. Les relacions de força reals no son a la casa gran sinó al carrer. Fins ara podem fer l'autocrítica que l’acció del nostre govern ha sigut una mica massa tancada a dins de les parets del consistori i això ha tingut un efecte desmobilitzador per a les assemblees de barri. Perquè no hem convocat una manifestació a plaça Sant Jaume quan s'havia d'aprovar la ampliació pressupostària? la nostra força és ser un moviment fantàstic, on militants de partits diferents, persones que mai havien participat, s'han trobat en un projecte comú que vol anar més enllà de guanyar unes eleccions. Tots volem fer servir l’oportunitat de governar per desafiar els límits del sistema, denunciar-los fent una crida a tota la gent treballadora de Barcelona a mobilitzar-se amb nosaltres. Els regidors que ens falten som tots nosaltres i les classes populars de la ciutat, el país i l'estat. Aquesta és la clau per avançar. 

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí