Illes Balears: Aquesta vaga és de tots, fa falta una vaga general per fer caure el Govern

 Seguiment massiu de la vaga, participació massiva a concentracions

Les xifres de seguiment de la vaga durant la primera setmana han estat molt elevades, màxim tenint en compte el seguiment de les darreres vagues dins la docència. El seguiment del dilluns, primer dia va ser massiu, d'un 91% en total, essent a Mallorca 91 %, Menorca 93 %, Eivissa 86 % i Formentera 95 %. El segon dia va ser de 85%, a Mallorca 85%, Menorca 84%, Eivissa 81% i Formentera 96%. Dijous el seguiment va ser del 61%, Mallorca 60%, Menorca 47% i mantenint-se forta a les Pitiüses amb 89% a Eivissa i Formentera 100%. La xifra va baixar tímidament el divendres al 57%, Mallorca 55%, Menorca 34%, Eivissa 73% i Formentera 89%. Per contra, el Govern ha intentat ridiculitzar deliberadament les xifres, reduint-les a un 20% el primer dia i afirmant que es tractava “d'un dia normal”, quan les aules estaven buides i qualsevol podia observar que els patis de les escoles i instituts estaven buits, amb milers de professors als carrers.

Un altre termòmetre que indica la rellevància ha estat la participació massiva a les concentracions, que ha rondat els 4000-5000, tenyint totes les ciutats i pobles d'aquestes illes de verd. A més, l'ambient ha estat explosiu, res comparable a les manifestacions que es donaven fa dos anys o, inclús, mesos enrere. No s'ha pogut deixar de sentir crits i consignes contra el Govern, Bauzà, la consellera d'educació Maria Camps, contra les retallades i a favor de la llengua. A més, la participació de pares i mares amb els seus fills ha estat notable durant totes les mobilitzacions.

La vaga ha despertat a més les millors tradicions de lluita i solidaritat, les assemblees s'han seguit al llarg de tota la setmana, establint-se comitès de vaga. A més, la crida a la solidaritat ha rebut un gran entusiasme per part del conjunt de la societat, rebent nombrosos actes de suport de professors de tot l'Estat i de molts sectors de la classe treballadora. Per donar una idea del grau de solidaritat i ressò que ha tengut la vaga, a hores d'ara la suma obtinguda a la caixa de resistència ascendeix els 100.000€.

Una vaga de tots

Enmig de la crisi més severa del capitalisme espanyol des dels anys 30 del segle passat, de l'efecte que les retallades, les baixades de les condicions generals de vida, d'un atur massiu, d'un model econòmic  turístic basat en l'explotació màxima dels treballadors, de la retallada de les pensions i de la falta de perspectives de futur pels joves, era de preveure que tota la ràbia continguda es canalitzés entorn d'un punt donat. Davant la impassibilitat de les direccions dels sindicats majoritaris d'ençà de l'èxit de la darrera vaga general i d'uns mesos de calma aparent, el TIL ha estat la gota que ha fet vessar el tassó. El moviment ha trobat una via per expressar-se arran de la vaga de professors, convertint-se així en una vaga de tot el conjunt de la classe treballadora. Des de la passada setmana hem vist com el més parlat al carrer, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació ha estat la vaga. L'ampli suport s'ha expressat a tot arreu, des de declaracions de suport a aportacions econòmiques i la gran quantitat de camisetes, teles i pancartes verdes que s'han observat tots aquests dies. Així, la vaga ha estat el catalitzador que ha canalitzat l'enfadament i el rebuig cap al Govern, les seves retallades, mentides i prepotència.

Per una vaga general en l'àmbit illenc

Malgrat l'àmplia força demostrada pel moviment docent, contrastada per la gran debilitat demostrada pel Govern i el PP, que no és capaç de mantenir la cohesió interna i la pressió està fent que molts dels seus batles hagin rebutjat públicament el TIL, el Govern ha adoptat una tàctica de resistència, seguint la màxima del PP de “el temps ho cura tot”. Tant Bauzà com Joana Maria Camps i la resta de membres del Govern no s'han deixat veure a menut la darrera setmana i mitja, tractant de passar desapercebuts i no compareixent davant actes on es preveien escridassaments massius. Per altra banda el Govern espanyol ha hagut de sortir públicament en defensa del PP balear, titllant Wert la vaga de “política”. Tot i que la vaga es manté amb força, és evident que ja es visualitzen clars símptomes de fatiga, fet que és reflectit amb la minva de seguiment que es dóna dia a dia, que s'ha vist al seu torn eclipsada per la col·laboració activa dels pares i mares que s'han negat a dur els fills a escola. Tanmateix, hem de ser conscients que la vaga no pot durar per sempre, l'ampli suport recollit la darrera setmana i mitja s'ha de canalitzar per tal d'elevar la lluita. S'han de fer assemblees de treballadors als llocs de feina, a la universitat, entre els aturats i jubilats, recordant que no només es tracta de l'educació, sinó de totes les altres retallades i atacs sobre les condicions de vida del conjunt dels treballadors, per tal de fer pinya per la manifestació d'aquest diumenge 29 i d'estendre la lluita al conjunt de la societat. Cal a més a més plantejar la consigna de fer caure d'una vegada per totes el Govern del PP i espitjar a les direccions sindicals per a què convoquin la vaga general en l'àmbit de les illes per a tal efecte.

Estenguem la lluita a la resta de l'Estat

L'onada expansiva de la vaga s'ha deixat veure per tot l'Estat en nombroses mostres de suport, despertant la simpatia de totes les marees verdes i grogues i del conjunt de la societat. Davant una tardor en què s'esperen més atacs contra les pensions, una vaga com aquesta ha tengut un gran impacte sobre la consciència de les masses, fent recuperar un sentiment de solidaritat i d'il·lusió, de creure que amb la lluita sí que es pot. És indispensable fer una crida al conjunt dels professors de tot l'Estat, dels treballadors, del jovent i dels estudiants a unir-se a una lluita comú, que s'uneixi amb el moviment de defensa de la sanitat pública, contra les retallades en pensions, contra els desnonaments, etc. La vaga general educativa del 24 d'octubre ha de servir com a punt de referència per a què organitzacions i assemblees de professors, organitzacions juvenils i estudiantils i associacions de pares de tot l'Estat conflueixin en la lluita.