Sindical
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Si no lluitem, ho perdem tot!

La Reforma Laboral del govern PP és la major agressió als drets laborals des de la dictadura. Suposa: acomiadament més fàcil i barat; la possibilitat de retallades de sou i el canvi de condicions laborals (categoria, horari, salari..) de manera unilateral encara que l’empresa tingui beneficis; via lliure als expedients de regulació d’ocupació que obrirà la porta a les deslocalitzacions; anul·lar la negociació col·lectiva amb facilitats per desvincular-se dels convenis; contractes precaris per als joves; agressions contra el treball femení i la conciliació familiar, etc...

La destrucció dels drets laborals se suma a les retallades dels serveis públics d’educació i sanitat. Unes retallades que encara s’agreujaran després de les eleccions andaluses, quan finalment el govern desvetlli els seus Pressupostos. Mentre la banca continua rebent milers de milions per sanejar els seus forats especulatius i la despesa militar segueix menjant-se gran part del Pressupost públic.

Aquestes agressions pretenen revertir les conquestes socials del segle XX i redistribuir la riquesa de manera injusta i insostenible. La Reforma no crearà ocupació, al contrari, suposarà més acomiadaments i més depressió econòmica.

Fins ara, l’aposta pel diàleg social dels sindicats majoritaris ens ha dut de derrota en derrota. Desprès de l’èxit de la vaga del 29S van arribar al pacte de pensions de 2011, on s’imposava la jubilació als 67 anys, amb la idea equivocada que un mal pacte ajudaria a no patir més agressions. L’error es va repetir amb el pacte sobre salaris, que imposava la pèrdua de poder adquisitiu. Aquests acords es varen firmar sense consultar, ni a les bases sindicals, ni als treballadors en assemblees. aquesta estratègia ha fracassat completament. Les repetides concessions no han frenat les agressions i han desprestigiat al sindicalisme de classe davant de milers de treballadors. La no confrontació, tant sols ha debilitat els sindicats i la classe obrera.

Cal tornar al sindicalisme de lluita, basat en la mobilització i l’organització dels treballadors. L’únic camí que ens queda és assumir col·lectivament un nou protagonisme que implica una activa i continua participació en la informació, la definició de plataformes reivindicatives, la mobilització i l’organització a partir dels centres de treball i els mecanismes horitzontals de col·laboració, incloent les noves tecnologies de participació. Cal unitat d’acció, crítica constructiva, consens entre treballadors i transparència total en la negociació. Cal recuperar els valors de la solidaritat i l’acció general que va més enllà del marc de l’empresa. Cal canviar la manera burocratitzada de cert sindicalisme i reactivar les millors formes del moviment laboral, sense oblidar mai que són els grans financers i especuladors l’enemic que ha contaminat el millor de les nostres tradicions, ha subornat, ha desmobilitzat, ha enganyat i ha estafat a les classes productives del país.

El govern de Rajoy en un atac de prepotència, ja donava per descomptada la vaga. Volia menysvalorar els efectes d’un dia de Vaga General i donar la lluita per acabada el dia 30. Nosaltres no podem seguir el seu joc, ni permetre que ningú el segueixi. Cal transformar aquesta Vaga General en l’inici d’un nou procés. Lluny de considerar-la un punt final d’expressió de justificada ràbia, ha de ser el punt de partida d’una lluita sostinguda en el temps.

Cal que aquesta Vaga sigui una gran demostració de la nostra força, que permeti reconèixer-nos en la immensa potencial capacitat d’acció que tenim. És possible una societat sense banquers, però mai ha existit una societat sense treballadores i treballadors.

S’estan creant comitès de vaga als barris, als centres d’ensenyament i serveis públics. Estan naixent moviments nous, com Marea Groga a l’ensenyament, plataformes d’usuaris, assemblees de professionals o aturats, coordinadores i associacions en defensa de la cultura, la recerca, la gent gran o contra els desnonaments... Es tracta d’un procés que va començar el 15M i que s’estén capil·larment al conjunt de la societat. És necessari que aquesta organització continuï després del dia 29. És necessària la unitat sindical i social contra les agressions a las classes populars, sense sectarismes, però també sense concessions.

Les mesures de Rajoy i de CiU no arreglaran la situació, i aviat començaran a perdre recolzament social, amb la veritable cara de les seves mesures, que a més, no acabaran amb l’atur ni milloraran la situació de la classe obrera. El govern del PP és tornarà vulnerable, si la classe obrera pren el carrer, de manera sostinguda i demostra que hi ha alternativa i que la immensa majoria de la ciutadania, ara vergonyosament agredida, té capacitat d’imposar-la.

La vaga del 29 ha de ser el tret de sortida per a una nova fase de mobilitzacions, en la que no podem acceptar que ningú negociï amb els nostres drets. Però per a què això sigui viable, és necessari crear una nova cultura entre les classes subalternes per a constituir-nos com una estructura orgànica, inclusiva, participativa i solidària que des de baix conformi un nou empoderament de les grans majories, front al saqueig que els financers volen fer sobre la nostra societat.

Prenguem el protagonisme, dia a dia, espai a espai, paraula a paraula, colze amb colze, argumentant i convencent, cridant i protestant, amb solidaritat i fraternitat, amb intel·ligència i energia: defensem allò que és nostre i fermament exigim el manteniment de les conquestes dels nostres pares: Els nostres drets no es negocien!

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de “Lucha de Clases”, entra a este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí